← Tornar a l'inici

LA NOSTRA HISTÒRIA

Abans del "Sí, vull"

Tota història té un començament. Aquesta és la nostra.

Alba

LA MEVA HISTÒRIA

Alba

Soc una noia alegre, responsable i enamorada de la natura, on sempre trobo calma i desconnexió. M'encanten els nostres paisatges, les nostres tradicions i la música catalana (sempre estic a punt per a un bon concert de Els Amics de les Arts!).

De petita, ja ben riallera i compromesa, passava les tardes sobretot amb la meva germana: aventures a casa els avis, voltes en bici per la urbanització, jocs per casa i mil moments més que sempre ens quedaran a la memòria.

Vaig estudiar Turisme a la Universitat de Girona, una de les millors etapes de la vida, on vaig conèixer un grupet de gent molt bonica. Més endavant, vaig entrar oficialment al món laboral gràcies a l’Oficina de Turisme de Sant Hilari Sacalm on, per estrany que sembli venint dels isards, em van fer sentir com a casa.

Després de més de quatre anys treballant-hi i creant records amb una companyia increïble, vaig decidir buscar la forma de combinar turisme i màrqueting digital. Això em va portar fins a Girona, on encara actualment em trobareu combinant feina presencial, teletreball, afterworks, viatges i activitats de teambuilding amb companys de feina que es converteixen en companys de vida.

Haver passat per moments delicats de salut a causa d’un càncer m'ha fet veure les coses des d'una altra perspectiva: m'ha ensenyat a valorar molt més el dia a dia, els bons moments i relativitzar els problemes. També m’ha permès valorar la família i els amics de veritat. Per això sempre estic a punt per donar un cop de mà a la gent que estimo, ja sigui tot fent unes braves, sortint a caminar o fent de tieta.

M'encanta viure la vida amb un somriure, gaudir d'un bon dinar, descobrir llocs nous i viatjar pel món... però, sobretot, fer-ho sempre ben acompanyada!

Xavi

LA MEVA HISTÒRIA

Xavi

Ja de petit he sigut un noi introvertit, sensible i graciós (almenys amb el característic humor dels Duran). M’agrada molt el Japó i la seva cultura, els videojocs, les matemàtiques i la música.

Sempre he sigut molt d'obsessionar-me amb allò que m'agradava. Quan era l'època de la guitarra, no me la podien treure de les mans. Quan tocaven els dibuixos, primer eren els dibuixos i després tota la resta. I amb els videojocs passava igual, fins al punt que em van haver de limitar a jugar-hi només els caps de setmana, tot i que sempre trobava la manera de saltar-me la restricció.

Després d’una època complicada de la meva vida, i seguint la recomanació dels pares, vaig repetir 1r de Batxillerat voluntàriament per treure millors notes i estar més ben preparat. Va ser dur, però gràcies a això vaig conèixer els que actualment són els meus amics i em va permetre retrobar-me amb l’Alba.

Ja des de primària m’agradaven les matemàtiques i tenia clar que volia estudiar la carrera, encara que hagués de començar a treballar d'hora per poder permetre’m anar a Barcelona per fer-ho. Va ser una etapa plena d’experiències, amistats, suor i llàgrimes per aconseguir treure’m la carrera, amb una aparició fugaç a Oh Happy Day pel mig.

Després de la carrera, vaig trobar un bon lloc a Girona amb uns grans companys de feina. Entre memes, sprints i enbolaos, m’han permès créixer professionalment, però també com a persona.

M'encanta viure al costat de la gent que estimo, descobrir nous llocs, però també passar tardes de relax amb les meves aficions.

Alba i Xavi

LA NOSTRA HISTÒRIA

Nosaltres

Som d’Arbúcies de tota la vida, així que la nostra història comença fa molts anys. De ben petits ja jugàvem junts per la urbanització i hem de confessar que ens encantava burxar-nos una mica. Després d'una temporada on cadascú va tirar pel seu camí, ens vam tornar a trobar a Batxillerat. Gairebé cada migdia tornàvem junts de l'institut i ens quedàvem xerrant una bona estona davant de casa dels pares de l'Alba. A més, vam formar una petita colla d'amics que ens va permetre anar-nos unint cada vegada més.

En Xavi va ser el primer a enamorar-se. Després d'unes quantes declaracions i detalls ben especials, l'Alba no va poder resistir-s'hi i així va començar la nostra història d'amor. Junts vam haver de fer front a moments realment durs i complicats de salut, però en Xavi va complir des del primer moment sempre estant al costat, i l’Alba va demostrar la força i resistència que té.

Més endavant, trobar-nos en moments vitals diferents va fer que decidíssim fer una pausa en la nostra relació durant una temporada. Però com que compartíem colla i tot el que havíem viscut era molt intens, mai ens vam poder treure del cap l'un a l'altre.

Anys més tard, vam decidir tornar a quedar d'amagat. Després de mooolt de temps de trobades clandestines per estar ben segurs que allò anava de debò, finalment, com és habitual amb un toc romàntic per part d’en Xavi, va fer una cançó personalitzada que demanava tornar a fer-ho oficial. A partir d'aquí vam començar a fusionar els nostres mons: en Xavi va introduir l'Alba en el seu univers friqui, videojocs i sèries, i l'Alba el va enganxar al món de la natura, les rutes per la muntanya i els concerts.

El següent pas era inevitable: anar a viure junts. La convivència va anar molt bé, tot i que l'Alba s'adormís cada dos per tres al sofà mirant una sèrie i en Xavi necessités 5 alarmes per poder-se llevar. Amb el període de prova superat, vam fer el gran pas d'hipotecar-nos i comprar-nos una casa. El destí va voler que el mateix dia que signàvem la compra naixés en Kiwi, un gatet de casa els avis de l'Alba que es va convertir en el rei de la casa, sobrevivint amb nosaltres a mesos d'obres i reformes.

El 2025 vam complir un dels nostres grans somnis: fer un viatge llarg tots dos junts. De Tailàndia ens vam emportar mil records i anècdotes, com el moment en què vam estar a punt de morir travessant 8 carrils amb bici per una autopista, mentre a casa en Kiwi aprofitava el temps per estrenar les cortines fent-hi un forat.

Finalment, a finals del 2026, en Xavi va decidir fer el pas definitiu i demanar-li matrimoni a l'Alba. Ho tenia tot preparat amb el to detallista i romàntic que el caracteritza, però no tot va sortir segons el pla: just la setmana abans el van haver d'operar del dit, així que es va haver d'agenollar amb la mà completament embenada i immobilitzada. Però la resposta ja la sabeu: l'Alba, sense dubtar-ho ni un segon, li va dir que sí!

Ens acompanyeu en un dels dies més especials de les nostres vides?